Loreena Mckennitt

El temps per a la ciència (El documental consta de cinc parts. Si voleu continuar veient-lo, aneu a buscar el fragment següent)

Tempus fugit

Què és aquesta mena de sensació a la qual anomenem temps i que sembla que sempre se'ns escapi de les mans? Per què mai en tenim prou? Per què fins i tot el perdem inútilment?

Ai, el temps, el nostre amic Cronos que veiem fora de nosaltres constantment... Potser és aquest el motiu pel qual sempre ens en queixem. És a dir: el fet que el situem fora de nosaltres fa que sigui ben senzill d'atribuir-li uns quants dels nostres maldecaps. Sempre és més fàcil pensar que té la culpa algú altre, oi?

Però..., tornem-hi! Què és el Temps? Segons el filòsof alemany del segle XVIII, Kant, el temps només forma part de la nostra sensibilitat. De fet tant espai com temps formen allò que ell anomena "estructures a priori" que configuren la nostra manera de conèixer. No ens vénen donades des de l'exterior, sinó que som nosaltres mateixos qui les apliquem com a condicions necessàries per a poder comprendre el món que observem.

Sembla ser, i corregiu-me si no és així, que la filosofia budista també nega la seva existència externa; només són producte de la nostra consciència.

Si tot plegat es tracta només d'una perspectiva errònia, per què seguim insistint en el nostre error? I encara més, per què segueix afectant el ritme de la nostra vida?

Podríem pensar que es tracta d'un aferrament potent cap a la matèria. Heu pensat mai que sense matèria no hi ha espai ni temps? Així doncs, si el temps pertany a la matèria, on també se situa la coordenada espacial, la solució radica en alliberar-nos del nostre aferrament cap a la matèria.

Escapar-nos del temps és escapar-nos de la matèria, deixar enrere el món limitat en què vivim per endinsar-nos en una nova dimensió en la qual aquestes coordenades no ens afectin. Ara bé, la següent qüestió és: com fer-ho?

Ho sabem: "...caminante no hay camino, se hace camino al andar...".

Les paraules travessen les fronteres

És veritat que si ens expressem únicament en la nostra llengua, les nostres paraules queden limitades a un grup concret de parlants. No obstant això, tots tenim necessitat d'expressar-nos utilitzant la pròpia llengua, aquella que "ens ha vist créixer" i que ens ha constituït com a comunicadors. Doncs, aquí ho teniu! Ja podeu traduir el blog a aquelles llengües a les quals sigueu més afins.
La comunicació no ha de tenir fronteres!

La felicitat i Matthieu Ricard

Winter Snow Card Comments

Ran Lahav: pràctica filosòfica

Ja que hi ha qui m'ho ha demanat, us deixo aquí el vídeo de la conferència que Ran Lahav va fer, el 2007, a la Universitat de Lima, en motiu del congrés que s'hi celebrava sobre filosofia pràctica.