1 de nov. 2015

De què fa gust la lluna

Quan la lluna representa els nostres somnis i il·lusions més profunds, ensenyar als nens amb aquest conte que mitjançant la col.laboració dels uns amb els altres ens serà més facil d'assolir l'objectiu desitjat, és una bona manera de transmetre valors. Ens agradi o no els contes sempre transmeten valors, més amagats o menys,  de la mateixa manera que amb la nostra manera de fer donem exemple a l'infant.                  De què fa gust la lluna? D'allò que més agrada a cadascú; dels seus somnis més profunds..., perquè tots som diferents i cerquem a la nostra manera el nostre objectiu més volgut.  Provem entre tots d'arribar-hi?

15 de març 2015

Vocació, molta vocació!

Quina alegria el poder participar aquest dissabte en la jornada sobre el treball en projectes que ha organitzat l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Gairebé 200 persones reunides tot un dissabte per aprendre a innovar i així millorar la pràctica educativa resulta molt satisfactori: hi ha moltes ganes de fer la feina ben feta;
s' estima els infants i es creu en la construcció d'un món millor!

No hi ha dubte que la formació és important i  hi ha de ser, i constant, però la vocació és l'element essencial sense el qual mai podrem arribar a una bona pràctica.

En síntesi, si hi ha vocació hi ha formació, perquè les ganes de millorar, les inquietuds constants per saber, per respondre els perquès ens duen directament i, necessàriament,  a formar-nos constantment.

Bona pràctica!








10 de març 2015

Mestre, és bona la teva formació?

Com a estudiant del Grau de Mestre d'EI, tinc la sensació que el món educatiu cada vegada més s'està separant en dos grans blocs: aquells a qui la formació permanent els hi és aliena i amb ella qualsevol tipus d'innovació en la seva feina, i aquells que gairebé des que van començar a exercir estan en procés de renovació constant i amb ganes de fer la feina ben feta.

On cal anar a buscar la causa d'aquesta desídia en alguns i algunes mestres sense massa ganes de renovar la seva tasca? És clar que hi ha una predisposició natural al saber, a la innovació, a la recerca de l'excel·lència, però ens ho poden inculcar des de la facultat?
Malauradament, encara que des dels estudis universitaris es posi èmfasi en la necessitat de renovació constant, també hi seguim trobant professors sense aquest afany.
Podem ensenyar avui psicomotricitat sense fer un bon aprofundiment en la Psicomotricitat Vivenciada? El fet és que es fa..., i constitueix un exemple del que comento.

Amb tota aquesta reflexió el que vull dir és que cal una formació més sòlida, més profunda i més humana. No nego pas que no es posin esforços perquè això sigui així, però sí que caldria posar més èmfasi en el fet que si un estudiant fa una carrera a corre-cuita per a tenir el títol ben de pressa, potser hi ha molts aprenentatges (intel·lectuals i humans) que sestà perdent i que cal exigir la feina ben feta.
Si no és així... Què podrà ensenyar als seus menuts, què els transmetrà el mestre que no busca l'excel·lència en ell mateix?

Neus

5 de set. 2014

Ken Robinson

Quan l'educació és una necessitat i el canvi és possible. Per això val la pena escoltar-lo.


http://www.ted.com/talks/ken_robinson_how_to_escape_education_s_death_valley


                              (Podeu posar subtítols en la llengua que preferiu)

10 de maig 2014

9 d’abr. 2014

Concerts per a nadons

Fa algunes setmanes vàrem anar al Teatre Lliure a sentir aquest concert. És molt interessant observar com viuen la música els més menuts: no només la senten i l'escolten, sinó que també la toquen i podríem dir que gairebé la tasten, si els deixes.





Espero que us agradi.

Neus

17 de gen. 2014

Presentació del Projecte de TEI

Us deixo la presentació final del Projecte dels estudis d'Educació Infantil.

Gràcies a la feina feta en grup i a les ganes i col·laboració de totes les components, aquest n'ha estat el resultat:


http://prezi.com/vp2l0l1_ydvz/1752m12_eaf5_presentacio_g2/


Desitjo que us agradi,

Neus

3 de gen. 2014

Aurores boreals

Bellesa en estat pur contemplant les aurores boreals de Noruega


http://vimeo.com/64122803

5 de maig 2013

Tres-cents infants tutelats busquen una llar que els aculli

La notícia que a continuació us enganxo ens parla dels infants que necessiten una llar d'acollida. Va ser publicada el 2 de maig d'enguany al diari El punt. Val la pena llegir-la per tal de fer-nos més conscients de la realitat que encara pateixen els nostres infants.

Espero que us resulti interessant.

Neus


Tres-cents infants tutelats busquen una llar que els aculli

L'objectiu és que la majoria de criatures puguin créixer en un entorn familiar i no en un centre

La directora de l'ICAA destaca que un acolliment acaba amb èxit quan passat un temps el nen pot tornar amb els progenitors

Es busquen famílies disposades a cuidar i educar un infant durant un temps. Es tracta de nens i nenes que viuen en un centre de la direcció general d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) perquè els pares biològics no se'n poden fer càrrec temporalment. N'hi ha uns 300 que els professionals de la DGAIA han valorat que estarien millor en un entorn familiar. “Als centres no els falta res i reben una atenció fantàstica, però viure en família té un important valor afegit que és decisiu en l'etapa de creixement”, explica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), Núria Canal.
Actualment hi ha 960 infants acollits en 621 famílies alienes. És a dir, amb les quals no tenen cap vincle familiar. “Fer un acolliment és un gest solidari i de compromís social. És oferir un entorn familiar, d'afecte, estimació, donar uns referents i un acompanyament a un infant que no pot estar amb la seva família biològica”, defineix Canal. Insisteix que l'objectiu és que la criatura torni amb els seus pares, un cop aquests hagin fet un treball de recuperació i siguin capaços de tornar-lo a cuidar. “Ha d'estar molt clar –subratlla la directora de l'ICAA– que no té res a veure amb una adopció. Un acolliment acaba amb èxit quan l'infant pot tornar amb la família biològica.” A més, durant el temps de l'acollida, la criatura acostuma a tenir trobades puntuals amb els progenitors per no perdre la relació.
La majoria dels 300 nens tutelats que demà mateix podrien anar a viure amb una família acollidora tenen alguna discapacitat, són grups de germans o tenen més de set anys. Els acollidors reben una ajuda econòmica, l'ICAA es fa càrrec de despeses com ara el dentista, el logopeda i el reforç escolar, i a més tenen el suport i l'acompanyament de professionals sobretot en els moments més delicats, com ara a l'inici, durant les trobades de l'infant amb la família biològica o si apareixen problemes puntuals (www.gencat.cat/acollimentfamiliar).
“La decisió ha d'anar precedida de molt de diàleg entre tota la família”, adverteix Canal. En la mateixa línia, el coordinador d'Adopcions i Acolliments de la Fundació IRES, una de les entitats que fa l'acompanyament a les famílies, Carles Nieto, destaca que ha de ser una acció molt meditada.



LES XIFRES 


960 infants tutelats per l'administració viuen en aquests moments en famílies que els tenen en règim d'acollida.


8
per cent dels infants que viuen als centres d'atenció a la infància podrien anar a una família d'acollida.
Tipus d'acolliment familiar


Urgència-diagnòstic
Acolliment d'un infant d'entre 0 i 6 anys per evitar que vagi a un centre i donar un temps d'espera mentre s'avalua el cas. Acostuma a durar uns sis mesos.
Simple amb previsió de retorn
L'infant és acollit fins que se solucioni la problemàtica i pugui tornar amb la família biològica. Poden durar fins a dos anys, però a vegades es converteixen en acolliment permanent.
Permanent
S'acull l'infant o jove fins que sigui major d'edat o es trobi l'alternativa més adequada. No es trenquen els vincles amb la família biològica, tot i que sovint el retorn no és possible.
Unitat convencional d'acció educativa
Una família amb formació i experiència en matèria d'infància acull un mínim de dos infants que requereixen atenció especialitzada. Han de tenir alta disponibilitat.
Darrera actualització ( Dijous, 2 de maig del 2013 02:00 )

3 de maig 2013

El dibuix infantil


 


Gargot controlat 

Sovint ens preguntem si les produccions gràfiques que fan els nostres menuts són adequades a l'edat que tenen i si, per tant, s'adequen al desenvolupament que els correspon per a l'edat que tenen.

A fi d'oferir una mica d'orientació, aportem una imatge amb una explicació breu de a quina etapa correspon. 
 
La imatge del dibuix que afegim a aquesta entrada correspon a l'etapa anomenada del gargot controlat. L'infant arriba a aquesta etapa al voltant dels 30 o 36 mesos, ja que és en aquest moment quan inicia la coordinació visualmotora i entra en joc el nivell perceptiu.
El nen o nena comença a controlar i dirigir el moviment manual, de manera que es fixa en allò que dibuixa i ja no se sortirà del paper. Gràcies al moviment de flexió i extensió combinat amb el moviment d'avançament i retrocés del braç, que ja ha adquirit en l'etapa anterior del gargot incontrolat (cap als 20 mesos), és capaç de dibuixar els gargots circulars que veiem en el dibuix que se'ns presenta. Cal dir que en  alguns casos apareix l'ús del color, encara que és secundari.

I els vostres infants, com dibuixen? Esperem que us sigui útil aquesta entrada!
Si voleu ens podeu enviar els dibuixos dels petits de la casa!

Neus